Editorial 27-Novembre 2000
Molt crítics de la cinematografia de'n Spielberg
consideren que, junt a grans produccions com "El llistat de'n Schindler o "Salvar al soldat Ryan", figuren obres d'escàs valor,
entre le quals destaquen "Parc
Juràssic". "Parc
Juràssic" planteja a la societat elements de reflexió d'innegable
actualitat i interès en el camp de la bioètica. L'argument comença amb la
presentació, davant un grup constituït per un assessor financer, un matemàtic
especialista en la teoria del caos, un paleontòleg i una paleobotànica, d'un
ambiciós projecte lúdic-econòmic desenvolupat a partir de la manipulació
genètica de material fòssil per a obtenir dinosaures i espècies vegetals ja
extingides.
Els científics visitants es
mostren neguitosos en veure que s'ha barrejat material genètic de fòssils de
dinosaure amb d'altre provenien de granota i que s'han desenvolupat espècies de
dinosaure molt perilloses. El matemàtic pregunta com es regula l'ecosistema
generat i la resposta que rep per part d'un dels científics del parc és "determinant el sexe dels animals"
i "controlant la població".
No satisfet amb aquestes respostes, el matemàtic argumenta que la "vida sempre s'obre camí",
anunciant la pràctica impossibilitat de controlar absolutament una manipulació
similar.
Durant el dinar, moment que es comenten aspectes del
projecte, hi ha un contrast d'actituds a tres nivells. L'assessor financer
expressa una emoció difícilment contenible davant les expectatives econòmiques
que preveu. El promotor modera el seu ímpetu, introduint la necessitat de
l'accés universal a allò que s'està preparant, i que va més enllà de
l'enriquiment material. Els científics visitants, sense ocultar la satisfacció
en comprovar l'exactitud de coneixements prèviament deduïts a partir
d'excavacions, encadenen les reflexions entorn les bases teòriques i les
conseqüències pràctiques del que estan valorant, partint cadascú d'elements propis
de la seva disciplina. Amb gran sorpresa per part dels altres assistents,
plantegen objeccions conceptuals molt importants. La visió del matemàtic es pot
resumir en tres frases : "La
manca d'humilitat davant la Naturalesa que es mostra aquí em deixa atònit";
"El poder genètic és la major força de la Naturalesa però vostè
l'esgrimeix com el nen que ha trobat el revòlver del seu pare"; "A
ells (els científics del parc) els
preocupava tant saber si eren capaços de fer-lo que no es van parar a pensar si
ho devien fer". El promotor, sorprès, es pregunta "com podem estar en el llindar d'un descobriment i no
actuar ?". La resposta ve novament del matemàtic: "Els descobriment són actes violents de
penetració que fereixen allò que exploren: això que vostè anomena descobriment
és una violació del món natural".
La ciència i la tècnica es distingeixen en tant que la
primera es refereix al saber, al coneixement, i la segona al fer, a l'operació.
Ciència i tècnica impliquen la síntesi de dos moments: especulació i referència
a la materialitat. La ciència intenta abstraure del singular i elaborar lleis
el més generals possibles per a descriure un màxim de fenòmens; el seu poder li
ve de la seva abstracció. La tècnica pel contrari, té com a fi la concreció del
seu objecte, materialitzant-lo i donant-li forma concreta: en sentit estricte,
el procés tècnic és un procés de producció. Encara que són diferents, ciència i
tècnica estan relacionades i en mútua dependència; fins i tot es poden
considerar sovint com activitats inseparables. La informàtica és un exemple de
com una tècnica determinada aconsegueix reorientar la investigació científica.
El científic descobreix les lleis de la Naturalesa; el tècnic cerca, descobreix
i concreta diferents possibilitats de
relació entre aquestes lleis.
El promotor utilitza per a la visita els seus néts i els
visitants, que desconeixen el caràcter de prova de la mateixa i els grans
riscos als que seran sotmesos. La seva temeritat es va fent realitat durant el
recorregut pel parc, i cada nova experiència destapa interrogants ja plantejats
i encara no resolts. Amb tot i això, la pressió dels inversors, que fa perillar
la viabilitat del projecte, és posada pel davant de qualsevol altra
consideració.
Convé parlar també de l'actuació de l’informàtic del parc.
Aquest accepta robar embrions de dinosaure que donarà a pagadors sense
escrúpols. Per a protegir la seva fugida no dubta en posar en perill les
persones que hi ha dins la instal·lació, bloquejant les comunicacions i
sistemes de seguretat. Tampoc es planteja allò que suposarà per a la Humanitat
l'ús especulatiu dels embrions robats.
La confrontació d’actituds que es produeix entre el
promotor i els científics visitants posa de manifest la diferència de
profunditat en l'anàlisi d'uns i d'altres. La superficialitat de l'anàlisi del
promotor deriva de considerar la situació únicament sota la visió de la
ciència-espectacle (o potser millor tècnica-espectacle) i de la rendibilitat
econòmica. Aquesta mateixa superficialitat, amb el projecte en marxa, posa en
perill les vides de persones davant la pressió dels financers. La suma de la
seva conducta imprudent amb la cobdícia de l’informàtic ocasiona la pèrdua de
nombroses vides i exposa la Humanitat a un risc de proporcions incalculables.
Parc Juràssic emfatitza la necessitat d’una anàlisi ètica,
de les diferents possibilitats i conseqüències, prèvia a l’actuació. Existeix
l’opinió que mai un parer ètic ha parat el progrés. Els fets demostren que mai
un parer ètic ha parat el moviment. Parlar de progrés implica definir un sentit
de la marxa i no tot allò que és factible suposa un progrés real per l’únic fet
de la seva concreció, ja que existeixen manipulacions manifestament contràries
als interessos de l’home (encara que favorables als d’alguns homes). Per aquest
motiu no s’han de portar a la pràctica ja que suposaria lliurar la dignitat de
l’home inclòs a canvi de quelcom tan buit i inconsistent que esgotaria el seu
interès en el mateix moment de la seva realització. Serveixi com a exemple els
intents d’aconseguir embrions mixts (quimeres) entre l’home i altres espècies
d’animals. Les objeccions davant determinades tècniques són així actes
d’explícita humanitat, no obstacles a un progrés que ni tan sols aquells que el
tenen permanentment a la boca, serien capaços de definir amb un mínim de
coherència.