TORNAR A "PRIMERA CLASSE"

EL PROGRÉS

Thor Heyerdhal

(D'una entrevista de la BBC)

Thor Heyerdahl (1914-2002), antropòleg noruec i explorador, conegut sobretot per les seves teories sobre les migracions dels pobles antics. Heyerdahl va néixer a Larvik el 6 d'octubre de 1914 i va estudiar a la Universitat d'Oslo. L'any 1947 realitzà amb èxit la travessia des del Perú a les illes Tuamotu, a la Poli-nèsia. Va recórrer els 6920 Km. en 101 dies, acompanyat d'una petita tripulació de 5 homes, en un rai anomenat Kon-Tiki, cons-truït segons la tècnica del pobles antics d'Amèrica del Sud. Amb això va voler provar la possibilitat que els pobles d'Amèrica del Sud podrien haver emigrat cap a les illes del Pacífic. Posterior-ment va dur a terme altres expedicions d'investigació sobre emi-gracions d'altres pobles antics (egipcis, sumeris). Morí amb 87 anys, el 18 d'abril de 2002, a conseqüència d'un procés cancerós.

Periodiste: Vostè ha parlat de Tecnologia, d'exploració de l'espai... ¿No li sembla que a mesura que explorem més a fons aquest planeta descobrim que el progrés és quelcom que definim nosaltres, i que les civilitzacions antigues eren en molts aspectes tan sofisticades com avui ho és la nostra?

T.H.: "Hi va haver un temps, jo era encara força ingenu, en que crèia que havíem de retornar a la natura, de forma completa. I ho vaig fer. Me'n vaig sortir durant un any. Llavors vaig veure que la realitat és que no podem viure sense la civilització. Vaig viure al llarg d'un any a la Polinèsia amb la meva primera dona, a Fatu Hiva. Sense cap contacte per ràdio, sense medi-cines, sense res... excepte allò que podíem collir dels arbres o del riu. I va ser meravellós. Però amb totes les malalties tropicals que van començar a afectar-nos i la fam que ens va assolar, doncs no estàvem acostumats a bona part dels aliments que menjaven els natius... Vaig tornar ben conscient de que ne-cessitem la civilització."

"¿Què significa "progrés"? Crec que hem d'ésser molt cauts quan fem servir la paraula progrés. (...) No tot allò que inventem és progrés. No és pro-grés quan es llencen l'arc i les fletxes per inventar les armes de foc. I encara pitjor: és un retrocés començar a construir bombes atòmiques dient a la gent que aquesta és la única manera de tenir pau (...)."

"Penso que cada cop serà més gran el nombre de persones que faran ser-vir de forma intel·ligent el seu cervell i se n'adonaran de que ens equivoquem quan creiem que és progrés tot allò que ens allunya de la natura. Hauríem de començar a pensar que el progrés es troba allí on es veu a la gent feliç, i que no es troba allà on succeeix la cosa contrària: allà on la gent es troba in-satisfeta. He viscut entre tota mena d'aquells pobles que s'anomenen primitius i enlloc he vist gent més disposada a somriure i a riure obertament. Llavors... alguna cosa hi ha que no marxa en la nostra civilització moderna quan pen-sem que l'únic camí que ens ha de portar al paradís és el de tenir més diners en el banc i de posseir automòbils més cars. (...)."

"¿On es troba la felicitat? Cal que la gent se n'adoni de que no s'és més fe-liç pel fet de tenir molt (...) Són en canvi les petites coses de la vida, aparent-ment sense valor, les que poden donar-nos la felicitat més fàcilment."

"Es tracta d'un problema moral. Actuem com si l'home fos el creador d'aquest planeta. (...). Però cal que recordem que la naturalesa ja havia evolu-cionat abans de nosaltres, ...que nosaltres som un fill de la natura ...i que no hem creat res, ni tan sols el nostre propi cervell, excepció feta de les màquines, que no són si no combinacions que permet la llei de la naturalesa. Per tant, hem d'omplir-nos de respecte per l'entorn abans d'encertar amb el camí cor-recte."

(BBC, 12-11-1999)